La CCOOtorra

Vicenç Navarro , en una  magistral conferencia sobre economía en el programa de Jaume Barbera ( Singulars, Canal 33) nos  clarifica de manera rigurosa y  con datos, que la situación por la que esta pasando España, no es nada mas y nada menos que un tema mal llevado de  fiscalidad. Como tantas  veces se ha dicho, en nuestro  país    los asalariados son los que pagan y han pagado siempre en torno al 74% mientras que las grandes fortunas no sobrepasan el 20%.  Esto  viene a demostrar una vez mas, que el estado no recauda lo que debiera y como  debiera. Sin este control fiscal no se pueden  cubrir las necesidades a las que debiera hacer frente un país enclavado en un continente  con arraigo democrático, civilizado y del que sus ciudadanos esperamos igualdad de oportunidades y debidas atenciones sociales,  sobre todo para aquellos que llevan demasiado tiempo con  dificultades. Ello debe ser una actitud de corres...

Carta oberta d’Eusebi del Jesús al President de  la Generalitat Molt Honorable President Mas, Em dirigeixo a vostè perquè cal que sàpiga de primera mà allò que molts pensionistes pensem i perquè em veig amb l’obligació de descriure atentament la gravetat de  la situació. Per  endavant, li demano que em disculpi si l’ofèn allò que exposem, no és la intenció d’aquest escrit. En primer terme, voldria exposar que els pensionistes no mendiquem res, però ens ho retallen tot. És probable que, cansats de treballar, hàgim abaixat els braços en arribar a allò que crèiem un moment de respir, que és la jubilació, i que això ens estigui passant factura. Massa anys hem estat carn de vot. Ara, des de fa un temps, som objecte de persecució, encara que intentin confondre’ns amb el llenguatge. Aquest any cobrem menys que l’any anterior, i tenim menys poder adquisitiu i hem de comprar-nos les medecines. Com sap perfectament, el transport, la llum, el gas (elements imprescindibles) pugen...

Mientras las nuevas agresiones en educación y sanidad alcanzan niveles insospechados de infamia e ignominia; mientras acuerdos esenciales -con leves disidencias marginales- entre los gobiernos central y autonómico catalán muestran por enésima vez que “con paso firme pasea hoy la injusticia” y que ninguna voz parece llegar “sino la de los dominadores”  [1] ; mientras que en el llamado “Dia de les Esquadres” un responsable –David Piqué- del departamento del Felip  Puig, el Correa de la década, se expresaba en términos que recuerdan proclamas nazifascistas casi olvidadas -"Se pueden esconder donde quieran, porque les vamos a encontrar. Ya sea en una cueva o en una cloaca, que es donde se esconden las ratas, o en una asamblea, que no representa a nadie, o detrás de una silla de una universidad"-, con aplausos y gritos de entusiasmo de Mossos puestos en pie; mientras la primera institución del Estado se tambalea por los cuatro vértices y su frágil base se resquebraja; mientras la...

Per Joan Carles Gallego Herrera Per molt que s’entestin a titllar-nos de   banda organitzada   o parlin de   rates per referir-se als crítics amb el sistema, no poden amagar que el 29-M una àmplia majoria social es va mobilitzar per rebutjar les polítiques de contrareformes laborals i retallades socials que els governs, a l’Estat i a Catalunya, estan imposant.   Van voler minimitzar la convocatòria amb mentides, pors i amenaces per desincentivar la participació: es va apel·lar a la inevitabilitat de les mesures i, per tant, a la resignació; es va utilitzar l’atur i la por a no trobar feina o a perdre-la; es va insistir en la manca d’expectatives d’aturats i joves, a qui es va intentar confrontar amb els sindicats; es va esgrimir el fantasma dissuasori de la llei de vaga, i al final es va intentar convertir la jornada en un conflicte d’ordre públic. La realitat, però, va ser que la vaga general va tenir un alt seguiment, amb una presència àmplia i visible de jov...