Les manifestacions que avui, 19-F, han transcorregut a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, i fins a un total de 57 ciutats al conjunt de l’Estat, han deixat clar l’ampli rebuig social que generen les polítiques de retalls de drets que apliquen els governs del nostre país. Avui el carrer ha estat un clam contra la reforma laboral imposada. L’objectiu és forçar el Govern a negociar la retirada dels aspectes més lesius i injustos de la reforma. Ara cal seguir de prop els moviments del Govern i el tràmit de validació al Congrés de Diputats de la llei. Amb la pressió i la mobilització sostingudes hem de recompondre els drets laborals, les garanties i tuteles dels treballadors i treballadores, el treball digne, estable i amb drets.La manifestació ha evidenciat l’ampli sentir social contra la manera com els governs, a l’Estat i a Catalunya, estan entomant la crisi, retallant drets socials i laborals. Avui els carrers s’han omplert, però ja portem temps que el conflicte social està instal•lat als nostres carrers, als centres de treball i d’estudi, als barris i als espais socials. La reforma laboral forma part de la política de retallades de drets que fa temps que s’ha instal•lat al país. Reforma laboral i ajust pressupostari (retallades) tenen la mateixa lògica d’aprofitar la crisi per desmuntar el model social que hem construït al llarg de molts anys i moltes lluites. L’única recepta que apliquen els que governen a l’Estat i a Catalunya és abaixar costos laborals i despesa social, despreocupant-se dels efectes socials que això comporta per al 99% de la ciutadania. Una recepta al servei d’una minoria de la societat, l’1%, que té molt i contribueix poc o gens, que els permet seguir acumulant més riquesa i més poder i reforçar així la seva posició dominant.
Les mesures que s’apliquen són inútils i injustes. Els pressupostos restrictius només serveixen per retallar despesa, fer caure la demanda interna, empitjorar les condicions laborals dels empleats públics (i per extensió de la resta de treballadors), destruir ocupació, dificultar l’accés als serveis públics, etc. La Reforma laboral precaritza més el treball, disminueix garanties i tuteles als treballadors, augmenta la unilateralitat en les relacions laborals a favor de l’empresari i afebleix la capacitat d’organització i defensa col•lectiva dels treballadors i treballadores. Per tant ens trobem davant d’unes polítiques inútils per donar resposta a les necessitats socials, en especial generar ocupació de qualitat, i injustes amb les persones, en generar empobriment i desprotecció.
Per tot això, crec que la manifestació d’avui és important. Evidencia que hi ha amplis sectors socials que no ens resignem a creure’ns que les mesures neoliberals restrictives que ens estan imposant són inevitables. Hi ha alternatives possibles, més justes, més útils, més eficients. Fer-les avançar requereix canviar l’actual hegemonia ideològica, política, cultural, que s’ha instal•lat en la societat. Hi ha alternatives en la fiscalitat, en regulacions socials del sector financer, en polítiques de formació, qualificació i innovació, en l’impuls i l'incentiu d’activitat econòmica que genera riquesa i ocupació i respon a necessitats socials i ambientals, en major participació en els afers socials, etc... Fer avançar les alternatives requereix sortir de la resignació. Podem fer possible una altra manera de sortir de la crisi, amb la gent i no contra la gent. Segur que caldrà mantenir la pressió i la mobilització, segur que caldrà forçar espais de negociació i assolir acords. Però hi ha alternatives per posar sobre la taula del debat social.
Bloc de Joan Carles Gallego