8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA
Sabies que... “Una dona ha de treballar 84 dies més a l’any per guanyar el mateix que un home”...
Sabies que… “A l’administració local només un 32,4% dels càrrecs directius estan ocupats per dones”…
Sabies que...”Les dones han de treballar 11 anys i mig més que els homes per cobrar la mateixa pensió”…
Sabies que… “A l’administració local el 60% dels contractes d’interinatge recauen sobre les dones”.
Les polítiques de retallades realitzades tant pel govern central com pel català han portat a la ciutadania a una pèrdua de drets i a un retrocés en les conquestes socials i laborals com no s’havia produït mai en democràcia. L’aprovació de la Reforma Laboral ha provocat la destrucció de milers de llocs de treball, tant en el sector públic com en el privat, i la precarització dels contractes i de les condicions laborals. La conseqüència directa de la precarització de les condicions laborals ha estat l’augment del número de població activa en el llindar de la pobresa, amb un impacte més gran en les dones.
La pèrdua de drets en l’àmbit laboral també ha provocat l’augment de les diferències salarials entre dones i homes, és el que es coneix amb el nom de “bretxa salarial”, que es defineix com... “la diferència entre la mitjana del guany salarial brut per hora dels homes i la mitjana del guany salarial brut per hora de les dones com a percentatge de la mitjana del guany salarial brut per hora dels homes”... Aquest fet comporta que els salaris de les dones catalanes siguin de mitjana gairebé una quarta part (un 24,8%) més baixos que els dels homes.
Els principals determinants de la bretxa salarial són:
En conseqüència, no es permet la discriminació directa per raó de gènere, però persisteixen múltiples formes de discriminació indirecta.
La manca de polítiques socials, l’increment dels costos de la vida i les privatitzacions dels serveis públics repercuteixen directament en les condicions de vida de les dones, perquè, en la majoria dels casos, s’encarreguen en solitud de les tasques reproductives i assistencials: llar, fills i cura de dependents. La Llei 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, volia corregir aquesta situació amb l’ampliació dels 13 dies actuals del permís de paternitat a 4 setmanes, una mesura que anava en el bon camí però que resulta del tot insuficient en tant que no és obligatòria. Un permís de paternitat obligatori reformularia les relacions entre l’empresariat i la contractació femenina. Però l’actual govern ha buidat la llei d’igualtat de qualsevol pressupost efectiu.
CCOO reivindiquem polítiques públiques i laborals que posin fi a aquesta precarietat i que garanteixin condicions de treball i de vida digna per a totes les dones. Expressem el nostre ferm compromís per aconseguir una societat que posi les persones al centre. I per això cal plena ocupació amb drets i serveis públics universals i de qualitat per garantir les necessitats de totes les persones.
Exigim que les polítiques públiques i la negociació col·lectiva arribin al conjunt de la població treballadora i tinguin una implementació transversal des d’una perspectiva interseccional, és a dir, tenint en compte la pluralitat de les dones: edat, ètnia, nivell econòmic, formació…
Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, des de la Secció Sindical de CCOO de l’Ajuntament de Badalona fem una crida a les treballadores a organitzar-nos en la defensa de la plena igualtat. Un món més just és possible, però només des del compromís de totes i tots. El sindicat necessita a les dones, tant com les dones necessitem el sindicat!!
