Avui dia 30 de juny la nostra secció sindical ha celebrat la VIII Conferencia de Secció. Ha estat un espai de trobada de tota la afilació per elegir candidat a la secretaria general i el nou òrgan executiu. En la sessió d’avui s’ha presentat el balanç dels ultims 4 anys de gestió del secretari sortint (Miguel Navarro, Secretari General durant 12 anys) també s’han presentat dues candidatures. La candidatura encapçalada per Pol Acózar amb el projecte "CCOOperem" ha resultat l'escollida per l'afiliació.Rescatem dels nostres arxius de La Cotorra una entrevista feta amb motiu de la seva candidatura al col.legi de Laborals de les Eleccions Sindicals de 2015, en la que va resultar elegit delegat.
Entrevista de la Cotorra al num d’abril de 2015
La Cotorra: Quina diferència hi ha entre un sindicat de classe com CCOO i altres tipus de sindica
Pol Acózar: Penso que els sindicats de classe partim de la constatació que les persones treballadores, les que vivim del nostre salari, compartim uns interessos comuns, diferenciats i contraposats als interessos de les minories poderoses. Aquests interessos comuns van més enllà del nostre centre de treball i per aquest motiu és imprescindible l’existència d’uns sindicats de classe amb una visió global. Les lleis que regulen la nostra activitat laboral no són cosa de cada empresa: són lleis aprovades pels diferents parlaments. Els sindicats de classe són l’instrument que tenim les persones treballadores per a influir en aquestes instàncies. Les minories poderoses estan organitzades en patronals per a defensar els seus interessos. Nosaltres també. És impossible avançar en drets i conquistar unes millors condicions de treball si limitem la nostra lluita a un municipi o a una empresa. La principal diferència és aquesta: els sindicats de classe com CCOO, UGT i CATAC tenim clar que la lluita pels drets de les persones treballadores és una lluita global.
LC: És possible generar consciència entre el personal quan el model productiu tendeix a la competitivitat entre els mateixos companys i companyes?
PA: Sembla difícil perquè en la societat actual es fomenta un individualisme irresponsable. També perquè el pensament dominant que difonen els mitjans de comunicació acostuma a atacar la idea mateixa de classes socials. Parlar de classe treballadora se’ns presenta com antiquat i fora de moda, gairebé de mal gust. És molt més agradable posar-nos l’etiqueta de classe mitjana, encara que sigui una il·lusió. Tanmateix, sí que és possible generar consciència i és inevitable. En bona mesura aquesta neix de manera natural davant el gran creixement de les desigualtats. Treballem cada dia més, en pitjors condicions i per salaris més baixos. Mentrestant, una minoria es dedica a saquejar i a acaparar les riqueses. No és evident que som la classe treballadora i que sempre ens toca rebre? Em sembla que això és el que més consciències desperta: la indignació davant una realitat injusta. La tasca dels sindicats és organitzar aquesta consciència i ser un instrument de defensa per a la majoria treballadora.
LC: És necessari repensar i canviar el sindicat des de baix?
PA: Humilment, penso que sí, que cal repensar moltes coses. Però tampoc penso que hem d’inventar la sopa d’all. Molt sovint pensem equivocadament que es fan les coses millor quan es fan noves i no és així. En bona mesura em sembla que cal retornar als sindicats el seu esperit inicial, un esperit més combatiu, més participatiu i més democràtic. I aquesta no és una tasca només dels sindicats, sinó de totes les persones treballadores. Malauradament, ens hem acostumat a delegar responsabilitats i això sempre va bé als de dalt. És fàcil despreocupar-se de les coses i pensar que ja hi ha qui ens fa la feina: que hi ha uns governants que governen, una democràcia que funciona sola i uns sindicats que ens arreglen els problemes laborals. Però això no és així. Viure en una democràcia implica que tots som coresponsables del govern, votem el que votem, el resultat ens vincula a tots, perquè la Democràcia és el govern del poble i el poble som tots. Amb els sindicats passa una cosa similar: som les organitzacions dels treballadors i els representem a tots. Si no ens impliquem en el seu funcionament, és segur que no funcionaran com nosaltres volem.