Des de l'inici de les retallades, els serveis municipals enfronten una problemàtica cada cop més freqüent: la dificultat per a garantir un mínim de qualitat acceptable en els serveis que ofereix a la ciutadania. Aquesta problemàtica és fàcil d'explicar i de comprendre. Amb l'actual reducció i precarització de plantilla i la manca de recursos econòmics, s'intenten tirar endavant els mateixos serveis planificats i estructurats durant un període on es disposava d'una plantilla molt més àmplia, més estable i amb més recursos. D'aquesta manera, s'explica el deteriorament regressiu de la qualitat dels serveis públics. Un deteriorament que afecta l'atenció a la ciutadania, la celeritat en els tràmits, l'efectivitat en els procediments administratius i, en definitiva, la correcta prestació dels serveis públics, que no són un privilegi, sinó un dret de les persones.
Darrere d'això, a més a més, hi ha una dura realitat que la ciutadania majoritàriament desconeix: que molts dels serveis que encara segueixen dempeus, sobreviuen per l'entrega desinteressada de moltes persones professionals amb vocació de servei públic. Aquesta entrega no és reconeguda ni molt menys retribuïda, però el pitjor del cas és que té els dies comptats, perquè, per bones professionals que siguin, totes les persones es jubilen (quan poden).
L'Ajuntament de Badalona està especialment afectat en aquest sentit. Cada dia és més habitual trobar-se amb equipaments o serveis municipals que no poden garantir la correcta prestació del servei per manca de personal i de recursos. És cada cop menys extraordinari que un equipament hagi de tancar al públic o que un servei es trobi desatès de manera temporal per la baixa de l'únic/a treballador/a que hi està assignat. Com a treballadores i treballadors, molt sovint ens enfrontem amb el dubte de fins a quin punt són sostenibles determinades situacions. Hem de prestar un servei quan sabem que no podem fer-ho amb la mínima qualitat acceptable que exigim com a usuaris o usuàries? Quina responsabilitat tenim dels errors o els perjudicis a la ciutadania que s'ocasionen d'una mala qualitat en un servei que sabem que no disposa dels mínims necessaris? Fins a quin punt podem plantar-nos i negar-nos a mantenir un servei quan sabem que suposa un perill o un perjudici?Pensem que és important saber que de manera individual, un/a treballador/a no té autoritat per a determinar el tancament d'un servei o un equipament. Sí que té aquesta autoritat un/a delegat/da de prevenció, si existeix evidència d'un perill a la salut o a la seguretat. Tanmateix, en la majoria de situacions, els riscos no acostumen a ser prou evidents, i, per això, cada cas requereix una actuació diferent. Les seccions sindicals han de portar a terme una tasca fonamental de denúncia d'aquesta realitat.
Des de CCOO, hem impulsat diverses actuacions en aquest sentit, hem atès els col·lectius que ens han fet arribar denúncies d'aquestes problemàtiques. Un exemple d'això és la nostra recent petició d'informació sobre el greu desajustament del personal de biblioteques municipals en relació amb les ràtios fixades pel document de referència "Nous estàndards de biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya". Un altre exemple d'aquesta línia de treball és la nostra constant vigilància que els plans d'ocupació no siguin utilitzats fraudulentament per a amagar aquestes deficiències. Seguim compromesos amb la dignitat dels serveis municipals.