Un fenomen està sacsejant el mercat laboral dels països occidentals. Els mitjans de comunicació han batejat com la "Gran Renúncia" a les inaudites renúncies de milions de persones que han deixat el seu lloc de treball des de la primavera de 2021. Les renúncies massives estan provocant que les empreses no trobin persones per a cobrir els llocs de treball. Els analistes observen que aquest fenomen s'està estenent per tot el món i que té unes dimensions alarmants a països com els EUA, Canadà, Alemanya i la resta de països europeus. Una crisi generacional?
La generació coneguda com a Millennial (nascuts/des de 1981 a 2000) són els principals protagonistes d'aquest abandonament massiu del mercat laboral. Sociòlegs, economistes i polítics han intentat explicar aquesta situació atribuint-la a diferents factors. El mateix president Biden va fer una crida als empresaris nord-americans a apujar els salaris per a combatre aquesta xacra que posa en perill l'economia nacional. "Pagueu-los més", els va dir en una roda de premsa. Efectivament els baixos salaris que s'ofereixen el mercat laboral dominat per les grans corporacions és un factor important de la problemàtica. Però no l'únic.
Hi ha un altre aspecte evident: la generació Millenial és la més preparada i qualificada de les que s'han incorporat al mercat laboral en tota la història i, en canvi, els llocs de treball que s'ofereixen són majoritàriament precaris, poc qualificats, mal retribuïts i requereixen una gran disponibilitat horària. També s'ha parlat d'un canvi de mentalitat generacional i s'ha argumentat que aquesta generació valora menys la riquesa material i més el desenvolupament personal i professional, així com la conciliació de la feina amb la vida personal.
Mutu desinterès corporatiu
Tanmateix, cada cop sembla més clar que hi ha un altre factor que és possiblement el més determinant: el mutu desinterès corporatiu. O cosa equivalent: el maltractament, el menyspreu i l'explotació que les corporacions infligeixen a les persones treballadores a càrrec seu, provoca que aquestes no se sentin vinculades a les corporacions per les quals treballen ni aspirin a progressar laboralment en l'organització. Ara ja ni tan sols se senten disposats a acceptar aquests termes.
Això s'ha notat especialment amb la crisi sanitària de la Covid-19. Totes les enquestes reflecteixen el baix grau de satisfacció de les persones treballadores amb el tracte rebut per les seves empreses durant la pandèmia. Acomiadaments massius, fraus empresarials en l'abonament d'ajudes, impediments per a efectuar teletreball, mentalitat de presencialitat, poca flexibilitat i nul·la empatia de les corporacions per les difícils situacions personals del seu personal, ara passen factura.
Una problemàtica que també ens afecta
A l'Estat Espanyol no estem al marge d'aquesta problemàtica que ens acabarà afectant més d'hora que tard. Tampoc a l'Ajuntament de Badalona, on el mutu desinterès corporatiu és una realitat creixent. La precarietat, els abusos en la interinitat, la manca de promoció i carrera professional, les dinàmiques ineficients, l'aposta massa dèbil per mesures de conciliació i per l'impuls del teletreball, així com els baixos salaris (per sota de la mitjana metropolitana) també estan provocant una separació emocional entre el personal i la corporació municipal.
Certament, cada dia hi ha més personal que abandona l'Ajuntament per a marxar a altres administracions on les perspectives professionals són més atractives i on se senten més reconeguts i valorats per la feina que fan. Les peticions de jubilacions parcials i anticipades del personal laboral també augmenten. La realitat és que l'alta mitjana d'edat de la plantilla i l'alt nivell de compromís de la plantilla amb el servei públic a la ciutadania han impedit fins al moment que aquest desinterès corporatiu sigui més greu. Però això pot tenir els dies comptats.
És molt possible que l'Ajuntament no pateixi amb la mateixa força la manca de personal per a cobrir els llocs de treball necessaris, però el que si ens pot passar és que el nou personal que vagi entrant a treballar a la corporació no tingui el mateix grau d'implicació que fins ara, fet que perjudicaria seriosament al conjunt de la ciutat.
Mesures correctives: + salaris, + promoció i carrera, +teletreball, + conciliació
Per a impedir que aquesta "Great Resignation" penetri a l'Ajuntament de Badalona, cal establir mesures correctives. Per començar, cal un progressiu augment salarial que equipari les retribucions amb la mitjana metropolitana. També cal acabar amb la temporalitat i promoure l'estabilització amb garanties. És necessari impulsar la promoció interna i la carrera professional, per assegurar-nos que els grans professionals que treballen a l'Ajuntament vulguin seguir treballant-hi. I també és molt important promoure mesures efectives de conciliació de la vida laboral i la personal i familiar. Això passa per una necessària modernització de l'organització municipal que sàpiga aprofitar els beneficis de les Tecnologies de la Informació, impulsar el teletreball i una concepció de menys presencialitat de l'activitat professional.
Però sobretot, és necessari promoure una concepció humana i humanista del treball i de les relacions laborals. Volem un Ajuntament on el personal municipal treballi amb il·lusió, que resolgui amb eficiència els problemes de la ciutadania i que impulsi projectes que facin de Badalona una gran ciutat. És aquest el repte més gran del nostre futur immediat.