1. Permet l’acomiadament dels treballadors laborals del sector públic
La reforma laboral permet per primera vegada l’acomiadament de les persones
al servei dels ciutadans en ajuntaments, mancomunitats, organismes autònoms i
empreses municipals degradant la prestació dels serveis públics. Els empleats amb
contracte de treball de la totalitat del sector públic, ja siguin fixes o hagin obtingut
la plaça per oposició, o tinguin qualsevol altre tipus de contracte, estan subjectes
a poder ser acomiadats per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de
producció.
Així com en la resta dels sectors privats, davant l’existència d’aquestes
circumstàncies, es permeten ajustaments temporals o reduccions de jornada per
evitar els acomiadaments, en el sector públic únicament es permet l’extinció dels
contractes de treball.
A més a més, els llocs de treball fins ara ocupats amb contractes laborals podran
ser ocupats per persones aturades perceptores de la prestació per desocupació.
En definitiva, es posen les bases per a la destrucció d’una ingent quantitat
d’ocupació pública per a, deixant a les administracions sense personal, justificar
així la privatització dels serveis públics prestats als ciutadans.
2. El Govern abarateix i facilita l’acomiadament
Redueix la indemnització de 45 dies per any, amb un límit de 42 mensualitats en
l’acomiadament improcedent, a 33 dies amb un límit de 24 mensualitats en tots els
contractes indefinits, encara que el text de la reforma aposta decididament per un
acomiadament únic de 20 dies.
Permet l’acomiadament per absentisme, 8 dies en 2 mesos o 21 dies en un any.
Es modifiquen les causes d’acomiadament per a evitar el control judicial.
S’inverteix la càrrega de la prova: l’acomiadament passa a ser procedent, llevat que
el treballador pugui “demostrar” el contrari.
Elimina novament els salaris de tramitació, llevat escassos supòsits, fet que va
ser declarat inconstitucional en anteriors reformes promogudes pel Partit Popular.
Elimina l’autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius, qüestió que
afectarà greument les possibilitats d’arribar a acord amb indemnitzacions superiors
als 20 dies per any.
3. Afecta greument a la negociació col·lectiva també en el sector públic
El Reial Decret aprovat pel Govern condueix als treballadors a la negociació individual de
les seves condicions de treball:
■ Contempla la inaplicació dels convenis a través de l’arbitratge obligatori, posa fi a la
ultraactivitat dels convenis col·lectius als dos anys de l’acabament de la seva vigència inicial,
individualitzant les condicions laborals dels treballadors i treballadores.
■ El conveni d’empresa, sigui quin sigui el nombre dels seus treballadors, se situa sense
excepció com a preferent podent tenir pitjors condicions que el conveni sectorial.
4. Obre la porta al desmantellament del sector públic en conjunt i a l’increment del
nombre de persones desocupades
La reforma preveu mesures que limiten amb caràcter retroactiu la indemnització per raó
d’acomiadament del personal directiu en gran part del sector públic estatal, però, sobretot, de
les comunitats autònomes i de les administracions locals (ajuntaments, cabildos, diputacions
provincials i mancomunitats) amb el que desapareixeran centenars d’organismes, des dels
reguladors fi ns els de prestació de serveis.
Això, unit a la severa reducció d’ingressos de les administracions territorials i a la dràstica
reducció de les transferències de l’Estat, signifi carà una reducció d’ocupació addicional en el
sector públic que en les valoracions més realistes arriba als 700.000 llocs de treball.
5. S’intervé a les administracions locals a partir del mecanisme de fi nançament del
pagament a contractistes i proveïdors. (RDL 4/20102 i RDL 7/2012)
S’estableix de manera obligatòria un procediment per al pagament dels deutes de les
administracions locals contretes fi ns l’1 de gener de 2012.
S’obliga a aquestes administracions a adoptar plans d’ajustament i es limita la seva
capacitat per prestar serveis públics a aquells que es puguin sostenir econòmicament amb
ingressos corrents.
Es prohibeix que els serveis públics siguin defi citaris, havent de mantenir-se amb taxes i
preus.
S’impedeix en la pràctica que els ens locals puguin iniciar inversions durant els 10 anys
que es preveu d’amortització del deute (prohibició si tens un remanent negatiu de tresoreria).
Les exigències de reformes estructurals i organitzatives en el pla d’ajustament posen en
risc gran nombre de llocs de treball, especialment de personal laboral, després de la reforma
laboral; però no només a través de més que probables plans d’ocupació per a funcionaris.