“No és la inferioritat de les dones el que determina la seva insignificança històrica: la seva insignificança històrica les condemna a la inferioritat” (Simone de Beauvoir).
Arriba un nou 8 de març i com cada any vindiquem el paper de les dones a la societat. Però aquest any, no volem recordar perquè és avui el dia internacional de la dona treballadora, ni tan sols volem commemorar que és el 40è aniversari de les primeres jornades feministes de Catalunya. Aquest any ens hem preguntat perquè en ple segle XXI continuem parlant d’un dia especial per a les dones.
Al llarg dels anys, i gràcies a moviments socials i polítics com el feminista, les dones han deixat d’estar relegades a l’àmbit merament privat i han transcendit a l'esfera pública, aconseguint feines remunerades que més que alliberar-les, les han esclavitzat doblement.
La democràcia propugna valors d’igualtat, i formalment, les lleis protegeixen aquests valors. Però hi ha una llei superior, que és la llei del mercat, que desvirtua qualsevol repte aconseguit.
Tot i que el patriarcat és anterior al capitalisme, l’aparició d’aquest sistema econòmic el perpetua, fent més profunda la divisió sexual del treball. El sistema patriarcal es va adaptant als diferents models econòmics per arrelar-se, amb l’ajuda dels mitjans de comunicació, la indústria de la creació, i la indústria del sexe. Avui dia, la ideologia neoliberal, de marcat caràcter nihilista, ha liquidat l’ideal humanista. Tal com va dir Engels, la primera opressió de classes coincideix amb l'opressió de l’home sobre les dones. En aquest context les dones i els seus cossos es converteixen en recompensa i reclam.
Exemple d’això és el fet que es condemna a les dones que volen decidir sobre la seva gestació. Al·leguen que el seu cos no els hi pertany perquè hi ha un dret superior que és el del nonat (com si el fetus no fos una part d’elles). Però aquesta societat hipòcrita, no hi veu cap problema perquè aquesta mateixa dona posi a la venda el seu cos exercint la prostitució per a l’oci masculí, i ara sí la considera rigorosa propietària.
Convé destacar que les polítiques econòmiques neoliberals desregularitzen el mercat laboral, flexibilitzant les condicions de contractació, amb la consegüent pèrdua de drets, i les corresponents baixades de salaris. A més, situen la responsabilitat de l’atur sobre la persona aturada, perquè sempre pot rebaixar les seves pretensions i condicions.
Aquestes polítiques, també mantenen les diferències salarials entre homes i dones, expulsen les dones del món del treball impedint la conciliació amb la vida familiar, abocant-les a treballs precaris, a l’exclusió i a la pobresa. És ben sabut que la pobresa té rostre de dona i la burgesia conservadora segueix veient en l'emancipació de la dona un perill i una amenaça contra els seus interessos.
Tots i totes hem de lluitar per superar la societat capitalista i patriarcal, per aconseguir una vida digna, lliure de violències masclistes. Hem d’educar els nostres infants en la no discriminació, la solidaritat, la igualtat i el respecte, perquè només així hi tindran les mateixes oportunitats. En darrer lloc exigim la vella màxima de a igual treball, igual salari.
Salut i lluita!
Comissió de Comunicació
Arriba un nou 8 de març i com cada any vindiquem el paper de les dones a la societat. Però aquest any, no volem recordar perquè és avui el dia internacional de la dona treballadora, ni tan sols volem commemorar que és el 40è aniversari de les primeres jornades feministes de Catalunya. Aquest any ens hem preguntat perquè en ple segle XXI continuem parlant d’un dia especial per a les dones.
Al llarg dels anys, i gràcies a moviments socials i polítics com el feminista, les dones han deixat d’estar relegades a l’àmbit merament privat i han transcendit a l'esfera pública, aconseguint feines remunerades que més que alliberar-les, les han esclavitzat doblement.
La democràcia propugna valors d’igualtat, i formalment, les lleis protegeixen aquests valors. Però hi ha una llei superior, que és la llei del mercat, que desvirtua qualsevol repte aconseguit.
Tot i que el patriarcat és anterior al capitalisme, l’aparició d’aquest sistema econòmic el perpetua, fent més profunda la divisió sexual del treball. El sistema patriarcal es va adaptant als diferents models econòmics per arrelar-se, amb l’ajuda dels mitjans de comunicació, la indústria de la creació, i la indústria del sexe. Avui dia, la ideologia neoliberal, de marcat caràcter nihilista, ha liquidat l’ideal humanista. Tal com va dir Engels, la primera opressió de classes coincideix amb l'opressió de l’home sobre les dones. En aquest context les dones i els seus cossos es converteixen en recompensa i reclam.
Exemple d’això és el fet que es condemna a les dones que volen decidir sobre la seva gestació. Al·leguen que el seu cos no els hi pertany perquè hi ha un dret superior que és el del nonat (com si el fetus no fos una part d’elles). Però aquesta societat hipòcrita, no hi veu cap problema perquè aquesta mateixa dona posi a la venda el seu cos exercint la prostitució per a l’oci masculí, i ara sí la considera rigorosa propietària.
Convé destacar que les polítiques econòmiques neoliberals desregularitzen el mercat laboral, flexibilitzant les condicions de contractació, amb la consegüent pèrdua de drets, i les corresponents baixades de salaris. A més, situen la responsabilitat de l’atur sobre la persona aturada, perquè sempre pot rebaixar les seves pretensions i condicions.
Aquestes polítiques, també mantenen les diferències salarials entre homes i dones, expulsen les dones del món del treball impedint la conciliació amb la vida familiar, abocant-les a treballs precaris, a l’exclusió i a la pobresa. És ben sabut que la pobresa té rostre de dona i la burgesia conservadora segueix veient en l'emancipació de la dona un perill i una amenaça contra els seus interessos.
Tots i totes hem de lluitar per superar la societat capitalista i patriarcal, per aconseguir una vida digna, lliure de violències masclistes. Hem d’educar els nostres infants en la no discriminació, la solidaritat, la igualtat i el respecte, perquè només així hi tindran les mateixes oportunitats. En darrer lloc exigim la vella màxima de a igual treball, igual salari.
Salut i lluita!
Comissió de Comunicació