La CCOOtorra

Mientras las nuevas agresiones en educación y sanidad alcanzan niveles insospechados de infamia e ignominia; mientras acuerdos esenciales -con leves disidencias marginales- entre los gobiernos central y autonómico catalán muestran por enésima vez que “con paso firme pasea hoy la injusticia” y que ninguna voz parece llegar “sino la de los dominadores”  [1] ; mientras que en el llamado “Dia de les Esquadres” un responsable –David Piqué- del departamento del Felip  Puig, el Correa de la década, se expresaba en términos que recuerdan proclamas nazifascistas casi olvidadas -"Se pueden esconder donde quieran, porque les vamos a encontrar. Ya sea en una cueva o en una cloaca, que es donde se esconden las ratas, o en una asamblea, que no representa a nadie, o detrás de una silla de una universidad"-, con aplausos y gritos de entusiasmo de Mossos puestos en pie; mientras la primera institución del Estado se tambalea por los cuatro vértices y su frágil base se resquebraja; mientras la

Des de la secció sindial de l'Ajuntament de Badalona us  volem animar a participar en les convocatòries i accions de proximitat que s'organitzin en els vostres barris i municipis.  CCOO dóna suport a les concentracions que impulsen  diferents entitats  i col·lectius   contra les retallades de les  Administracions, convocades per aquest diumenge 29 d'abril en diferents punts de Catalunya. Les poblacions catalanes que acullen concentracions són: -Barcelona (Plaça de Sant Jaume, a les 12h) -Cornellà de Llobregat (Ajuntament, a les 11'30h convocada pel Fòrum Social del Baix Llobregat) -Granollers (Plaça de la Porxada, a les 12h) -Mataró (Ajuntament, a les 12h)

Per Joan Carles Gallego Herrera Per molt que s’entestin a titllar-nos de   banda organitzada   o parlin de   rates per referir-se als crítics amb el sistema, no poden amagar que el 29-M una àmplia majoria social es va mobilitzar per rebutjar les polítiques de contrareformes laborals i retallades socials que els governs, a l’Estat i a Catalunya, estan imposant.   Van voler minimitzar la convocatòria amb mentides, pors i amenaces per desincentivar la participació: es va apel·lar a la inevitabilitat de les mesures i, per tant, a la resignació; es va utilitzar l’atur i la por a no trobar feina o a perdre-la; es va insistir en la manca d’expectatives d’aturats i joves, a qui es va intentar confrontar amb els sindicats; es va esgrimir el fantasma dissuasori de la llei de vaga, i al final es va intentar convertir la jornada en un conflicte d’ordre públic. La realitat, però, va ser que la vaga general va tenir un alt seguiment, amb una presència àmplia i visible de joves. A més, es va de