Amb el lema COMBATRE LA RESIGNACIÓ, GUANYAR EL FUTUR, el Consell de la Federació Serveis a la Ciutadania ha convocat el II Congrés per als dies 3 i 4 de desembre del 2012.
1. - Els homes i dones que composem el Consell Federal de la FSC en la reunió celebrada el 15 de maig de 2012, vam acordar convocar el 2n Congrés de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Catalunya, que es realitzarà a la ciutat de Barcelona els dies 3 i 4 de desembre de 2012.
2. - Aquest procés s'emmarca en els processos congressuals de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i la Federació Estatal de Serveis a la Ciutadania, adequant la seva convocatòria, normes i desenvolupament a les normes congressuals de la CONC. El nombre de delegats i delegades serà fixat en les normes congressuals de la CONC.
Hem d'aprofitar aquest procés per renovar totes les nostres estructures, seccions sindicals, sectors i organització territorial.
El Consell delega en el Comitè Federal perquè una vegada conegudes les normes de la CONC, les s'adeqüi a la nostra organització, fixant els cossos electorals de totes les nostres estructures. Per resoldre totes aquelles qüestions congressuals, que no afectin el procés congressual de la CONC, es constituirà una comissió de normes, amb les funcions determinades en el Consell Confederal de CCOO.
3. - El Comitè Federal organitzarà el procés afavorint i impulsant la màxima participació de l'afiliació en el debat dels documents i en l'elecció dels delegats i delegades al Congrés.
El Congrés ha de permetre la participació del conjunt de les diversitats que conformen la nostra Federació, facilitant la seva participació i aportacions al debat del projecte federal pel propers quatre anys.
4. - Celebrarem el Congrés en un context de profunda crisi econòmica, la més greu viscuda al nostre país en els últims vuitanta anys.
La nostra societat pateix la terrible xacra de l'atur amb més de 800.000 aturats i aturades a Catalunya i prop dels 6 milions a Espanya. Paral·lelament els governs de Catalunya i Espanya han posat en pràctica polítiques profundament regressives que han suposat la
major pèrdua de drets laborals i socials de la democràcia i encara resta per veure si aquesta preocupant situació es susceptible d'empitjorar.
Estem davant una crisi econòmica que ha derivat cap a una greu crisi social, política i institucional que està sent utilitzada com a excusa per la dreta, des de l’adoctrinament ideològic, per intentar imposar el pensament únic del neoliberalisme.
5. - Durant aquest període hem combatut l’atac més greu, mai patit pels serveis públics i els seus treballadors i treballadores,.
Hem lluitat contra l'intent, continuat i sostingut, de desmantellar l'estat del benestar des d'una posició ideològica basada en la reducció obsessiva del dèficit públic, amb l’objectiu de desmantellar els drets socials conquerits durant els últims 30 anys.
Hem batallat contra dues reformes laborals imposades, una pel PSOE, una altra pel PP. Ambdues amb el suport actiu de CiU. Reformes que tenen com a objectiu eliminar la capacitat d'intervenció del moviment sindical en la regulació de les condicions de salari i treball, mitjançant el desmantellament de la negociació com l'instrument bàsic i insubstituïble en la regulació de les relacions entre capital i treball.
La darrera reforma laboral aprovada pel Govern del PP, aclamada CiU i la patronal, comporta la generalització de l'acomiadament lliure, la disminució substancial de les indemnitzacions per acomiadament i la transfererència a l'empresari de poders pràcticament il·limitats en la determinació de les condicions de treball i salari.
6.- Les polítiques de retallades posades en marxa pel Govern central i el de la Generalitat, han provocat la pèrdua d'ocupació, la disminució de salaris i la pèrdua de drets i condicions de treball de milions de treballadors i treballadores de les administracions públiques, d'empreses públiques i privades prestatàries de serveis públics. Polítiques que els fets han demostrat equivocades, perquè aguditzen encara més la crisi econòmica, retraient el consum, generant més desocupació i allunyant la recuperació econòmica.
Han incomplert els acords i convenis col·lectius pactats i en vigor; han menyspreat el dret a la negociació col·lectiva arruïnant la cultura del diàleg i la concertació. Aquestes polítiques han degradat la qualitat dels serveis públics, arribant a posar-los en qüestió, en alguns casos qüestionant i posant en perill la seva gratuïtat i l'accés universal als mateixos.
7.- Vivim una campanya permanent de desprestigi, d'assetjament i enderrocament al sindicalisme de classe per part de la dreta econòmica, política i mediàtica. Més enllà dels errors comesos, sobre els que haurem de reflexionar, aquesta campanya no és casual, ni en la forma, ni en el contingut ni en el moment.
El sindicalisme de classe continua sent el principal instrument que tenim les persones assalariades o no per defensar-nos, la eina més útil de què disposem els treballadors i treballadores, les classes populars, per fer front a les polítiques neoliberals impulsades pels governs i les institucions econòmiques internacionals.
Avui, la política neoliberal vol batre el sindicalisme de classe, neutralitzar les Comissions Obreres. Si aconseguís, suposaria anul·lar la capacitat de resposta organitzada de la classe treballadora; suposaria perdre la capacitat de lluita, contra les polítiques econòmiques i socials del poder, basades en la privatització dels serveis públics, la pèrdua de drets socials i laborals i la destrucció de l’estat del benestar. La qual cosa suposaria una total desprotecció dels treballadors i treballadores i de les classes populars.
8. - En el nostre 2 o Congrés haurem de debatre i acordar noves propostes i estratègies capaces de donar resposta a la situació actual, d'afrontar els reptes que el segle XXI ens planteja.
5. - Durant aquest període hem combatut l’atac més greu, mai patit pels serveis públics i els seus treballadors i treballadores,.
Hem lluitat contra l'intent, continuat i sostingut, de desmantellar l'estat del benestar des d'una posició ideològica basada en la reducció obsessiva del dèficit públic, amb l’objectiu de desmantellar els drets socials conquerits durant els últims 30 anys.
Hem batallat contra dues reformes laborals imposades, una pel PSOE, una altra pel PP. Ambdues amb el suport actiu de CiU. Reformes que tenen com a objectiu eliminar la capacitat d'intervenció del moviment sindical en la regulació de les condicions de salari i treball, mitjançant el desmantellament de la negociació com l'instrument bàsic i insubstituïble en la regulació de les relacions entre capital i treball.
La darrera reforma laboral aprovada pel Govern del PP, aclamada CiU i la patronal, comporta la generalització de l'acomiadament lliure, la disminució substancial de les indemnitzacions per acomiadament i la transfererència a l'empresari de poders pràcticament il·limitats en la determinació de les condicions de treball i salari.
6.- Les polítiques de retallades posades en marxa pel Govern central i el de la Generalitat, han provocat la pèrdua d'ocupació, la disminució de salaris i la pèrdua de drets i condicions de treball de milions de treballadors i treballadores de les administracions públiques, d'empreses públiques i privades prestatàries de serveis públics. Polítiques que els fets han demostrat equivocades, perquè aguditzen encara més la crisi econòmica, retraient el consum, generant més desocupació i allunyant la recuperació econòmica.
Han incomplert els acords i convenis col·lectius pactats i en vigor; han menyspreat el dret a la negociació col·lectiva arruïnant la cultura del diàleg i la concertació. Aquestes polítiques han degradat la qualitat dels serveis públics, arribant a posar-los en qüestió, en alguns casos qüestionant i posant en perill la seva gratuïtat i l'accés universal als mateixos.
7.- Vivim una campanya permanent de desprestigi, d'assetjament i enderrocament al sindicalisme de classe per part de la dreta econòmica, política i mediàtica. Més enllà dels errors comesos, sobre els que haurem de reflexionar, aquesta campanya no és casual, ni en la forma, ni en el contingut ni en el moment.
El sindicalisme de classe continua sent el principal instrument que tenim les persones assalariades o no per defensar-nos, la eina més útil de què disposem els treballadors i treballadores, les classes populars, per fer front a les polítiques neoliberals impulsades pels governs i les institucions econòmiques internacionals.
Avui, la política neoliberal vol batre el sindicalisme de classe, neutralitzar les Comissions Obreres. Si aconseguís, suposaria anul·lar la capacitat de resposta organitzada de la classe treballadora; suposaria perdre la capacitat de lluita, contra les polítiques econòmiques i socials del poder, basades en la privatització dels serveis públics, la pèrdua de drets socials i laborals i la destrucció de l’estat del benestar. La qual cosa suposaria una total desprotecció dels treballadors i treballadores i de les classes populars.
8. - En el nostre 2 o Congrés haurem de debatre i acordar noves propostes i estratègies capaces de donar resposta a la situació actual, d'afrontar els reptes que el segle XXI ens planteja.
Haurem de definir noves estratègies que adeqüin la nostra acció sindical als canvis generats per les noves formes d'organització del treball, la descentralització productiva, i les reformes jurídiques, enfortint l'organització del sindicat en l'empresa, donant-li nous i més valors a la participació dels afiliats i afiliades en la presa de decisions i sent més eficients en el nostre treball del dia a dia.
9. – En base a l'experiència adquirida, hem de continuar aprofundint en un nou model organitzatiu perquè la nostra Federació sigui un instrument encara més útil i eficaç.
Aquesta nova dimensió de l’organització interna de la Federació haurà de centrar-se més en la nostra activitat sindical en els centres de treball, amb els nostres afiliats i afiliades. Posant les polítiques organitzatives al servei de l'acció sindical, al sindicalisme de proximitat i a la gestió eficient dels nostres escassos recursos.
10. - El nostre procés congressual ha de ser un bon moment per reflexionar sobre la necessària racionalització de la nostra estructura organitzativa, construint les decisions sobre la base de les prioritats del projecte sindical, assignant els recursos humans i econòmics atenent a aquestes prioritats, i afavorint el sindicalisme de proximitat en els centres de treball.
11. - Els canvis tecnològics i les noves formes de comunicació social són una oportunitat per millorar i ampliar la nostra relació amb l'afiliació en especial i amb el conjunt de la societat en general. Han de ser una oportunitat per afavorir la participació.
Avui està més clar que mai que si alguna cosa identifica el sindicalisme de classe que defensem i practiquem és la defensa integral dels drets dels treballadors i treballadores, especialment aquells drets que son inherents a l'exercici de la professió en el lloc de treball, així com a la nostra condició de ciutadans i ciutadanes.
12. -Són temps per reforçar en els nostres Sectors i seccions sindicals el treball sindical, combinant equilibradament la ferma defensa dels drets i condicions de treball derivats de la condició professional i reforçant, alhora, el treball sindical en la defensa dels drets i condicions de vida propis de la nostra condició de ciutadans, el que sempre hem definit com el sindicalisme sociopolític
13. - Pren especial importància en el nostre discurs sindical i en la nostra pràctica quotidiana:
9. – En base a l'experiència adquirida, hem de continuar aprofundint en un nou model organitzatiu perquè la nostra Federació sigui un instrument encara més útil i eficaç.
Aquesta nova dimensió de l’organització interna de la Federació haurà de centrar-se més en la nostra activitat sindical en els centres de treball, amb els nostres afiliats i afiliades. Posant les polítiques organitzatives al servei de l'acció sindical, al sindicalisme de proximitat i a la gestió eficient dels nostres escassos recursos.
10. - El nostre procés congressual ha de ser un bon moment per reflexionar sobre la necessària racionalització de la nostra estructura organitzativa, construint les decisions sobre la base de les prioritats del projecte sindical, assignant els recursos humans i econòmics atenent a aquestes prioritats, i afavorint el sindicalisme de proximitat en els centres de treball.
11. - Els canvis tecnològics i les noves formes de comunicació social són una oportunitat per millorar i ampliar la nostra relació amb l'afiliació en especial i amb el conjunt de la societat en general. Han de ser una oportunitat per afavorir la participació.
Avui està més clar que mai que si alguna cosa identifica el sindicalisme de classe que defensem i practiquem és la defensa integral dels drets dels treballadors i treballadores, especialment aquells drets que son inherents a l'exercici de la professió en el lloc de treball, així com a la nostra condició de ciutadans i ciutadanes.
12. -Són temps per reforçar en els nostres Sectors i seccions sindicals el treball sindical, combinant equilibradament la ferma defensa dels drets i condicions de treball derivats de la condició professional i reforçant, alhora, el treball sindical en la defensa dels drets i condicions de vida propis de la nostra condició de ciutadans, el que sempre hem definit com el sindicalisme sociopolític
13. - Pren especial importància en el nostre discurs sindical i en la nostra pràctica quotidiana:
-La potenciació de l'afiliació.
-La millora de la nostra representativitat en les eleccions sindicals.
-Millorar les nostres pràctiques de negociació col·lectiva i acció sindical, potenciant la participació.
-Les polítiques d'igualtat, lluitant contra la discriminació al centre de treball i potenciant la participació de les dones en el conjunt de l'organització.
-La defensa de l'ocupació de quailitat i la lluita contra l'atur. -La defensa i potenciació dels serveis públics.
14. - El Congrés haurà adequar la nostra proposta sindical, especialment en el terreny de l'acció sindical i la negociació col·lectiva, definint noves propostes que ens permetin afrontar i contrarestar els efectes nocius de la reforma laboral, defensant i reconquerint drets.
La resignació no forma part la cultura sindical de CCOO, per aquest motiu continuarem lluitant, en defensa dels valors democràtics de la nostra societat i els interessos dels treballadors i treballadores en actiu o no, com a sindicat sociopolític que som.
Barcelona, 15 maig 2012
Consell Federal de la Federació de Seveis a la Ciudadania de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
-La millora de la nostra representativitat en les eleccions sindicals.
-Millorar les nostres pràctiques de negociació col·lectiva i acció sindical, potenciant la participació.
-Les polítiques d'igualtat, lluitant contra la discriminació al centre de treball i potenciant la participació de les dones en el conjunt de l'organització.
-La defensa de l'ocupació de quailitat i la lluita contra l'atur. -La defensa i potenciació dels serveis públics.
14. - El Congrés haurà adequar la nostra proposta sindical, especialment en el terreny de l'acció sindical i la negociació col·lectiva, definint noves propostes que ens permetin afrontar i contrarestar els efectes nocius de la reforma laboral, defensant i reconquerint drets.
La resignació no forma part la cultura sindical de CCOO, per aquest motiu continuarem lluitant, en defensa dels valors democràtics de la nostra societat i els interessos dels treballadors i treballadores en actiu o no, com a sindicat sociopolític que som.
Barcelona, 15 maig 2012
Consell Federal de la Federació de Seveis a la Ciudadania de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya