La idea original fou del Nobel nord-americà James Tobin, el 1971, arran de la fi de la convertibilitat or/dòlar, amb l'objectiu de ser una eina eficaç per lluitar contra l'especulació financera sobre les divises, per evitar l'enriquiment a través de les fluctuacions del tipus de canvi. La Taxa Tobin es pot definir com una proposta de gravamen sobre les transaccions financeres internacionals, realitzades per entitats bancàries, gestors de fons d'alt risc i altres institucions financeres, excloent a la ciutadania. Aquesta comissió, és coneguda a la Unió Europea com a Impost sobre les Transaccions Financeres (ITF), i roman en un llarg període de negociació. La proposta inicial de la Comissió Europea, el 2011, el recollia com un impost (0.1%) sobre la compra i venda de bons i accions i, un altre, sobre els contractes de derivats financers (0.001%).
Organitzacions contràries a la globalització liberal dels béns, serveis i mercaderies han enarborat aquesta taxa com una via per recaptar fons i contrarestar els efectes de les crisis financeres, per lluitar contra l'especulació, contra el canvi climàtic i com a eina per afrontar les necessitats de desenvolupament dels països pobres d'acords amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, impulsats per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Dit d'una altra manera, esdevindria un instrument de control democràtic dels governs sobre el sistema financer.
Aquesta mesura s'hauria d'implementar a escala mundial, tal com recomana l'ONU, per evitar fugides de capital. Però quan Suècia, a principis dels anys 80, va aplicar unes taxes sobre transaccions financeres, molta d'aquesta activitat, va marxar d'Estocolm per instal·lar-se a Londres, ja que aquesta taxa només existia a un únic país i tenia greus errades de disseny. En concret, només s'aplicava als corredors de borsa suecs de forma que només calia que utilitzessin serveis de corredoria de borsa estrangers per evadir la norma.
En canvi, a Xile, Taiwan i l'Índia, s' han introduït amb èxit taxes reduint l'especulació a curt termini sense afectació en els seus mercats financers. En aquesta línia, una aplicació planetària, a hores d'ara, és una quimera però almenys en l'àmbit europeu seria convenient que la taxa s'apliqués al Regne Unit i a Alemanya doncs en aquests països generen la majoria d'aquestes transaccions. Enguany es preveia l'aplicació, en un grup d'onze països impulsors d'aquesta iniciativa, en l'àmbit de la Unió Europea però la retirada d'Estònia del consens inicial la pressió d'Alemanya i d'Espanya ha propiciat l'ajornament de la iniciativa fins a l'any 2017.
La implementació, en deu països, es produiria a través del mecanisme de cooperació reforçada entre estats, és a dir, seria una taxa que no s'aplicaria a tots els estats membres de la Unió sinó només en aquells que hi estiguessin d'acord. Tot això amb l'objectiu d'evitar el possible vet, d'alguns països, principalment, el Regne Unit i Suècia. Les estimacions observen una recaptació a la UE entorn dels 30.000 milions d'euros anuals mitjançant aquesta taxa sobre les transaccions financeres internacionals.