Les persones treballadores de l'administració pública vivim moments difícils i a l'Ajuntament de Badalona la situació no és diferent.
1.- Perquè com a membres de la ciutadania patim els efectes de la crisi del 2008. Els nostres salaris estan congelats des de fa molts anys i la nostra capacitat adquisitiva ha minvat notablement, hem perdut a efectes pràctics la major part de beneficis que gaudíem abans (com les ajudes socials, les aportacions als plans de pensions, etcétera).
2.- Perquè som igualment perjudicats per la crisi i per les retallades en els serveis públics. També patim la crisi en l’àmbit familiar i tenim a les nostres llars filles i fills, o cònjuges, que pateixen l’atur o la precarietat, així com gent gran i familiars discapacitats als quals no podem proporcionar l'atenció que mereixen.
3.- Perquè, tot i patir la crisi, hem de sofrir que se'ns presenti com a privilegiats davant el drama social que vivim i, en alguns casos, gairebé se'ns faci responsables i se'ns criminalitzi pel fet de tenir una feina considerada estable, mentre els veritables responsables de la crisi, els especuladors, gaudeixen de tota la impunitat.
4.- Perquè en molts casos ni tan sols és cert que tinguem una feina estable. Moltes persones que treballem a l'administració ho fem en una situació de precarietat contractual, amb data límit de finalització de contracte o en situació d'interinitat, sempre amb la incertesa de no saber quan seran convocades les nostres places a oferta pública. Moltes altres hi treballen a la pràctica a través d’empreses municipals o, encara pitjor, empreses externes.
5.- Perquè som nosaltres els qui patim la còlera de la ciutadania davant les retallades de serveis. Som conscients, millor que ningú, dels drets que dia a dia se'ns arrabassen col·lectivament. Els serveis públics s'estan desmantellant al nostre voltant i no podem romandre en silenci.
6.- Perquè és la nostra responsabilitat denunciar que treballem en condicions força lamentables i hem de fer front a situacions d’inseguretat, assumint cada dia més responsabilitats i tasques dels companys i companyes que es jubilen i no són substituïts, veient com els serveis públics es deterioren i tenim menys recursos per oferir a la ciutadania que els necessita.
7.- Perquè els drets que avui gaudim els devem a persones treballadores com nosaltres que en el seu moment van dir prou i van organitzar-se. Perquè només des de l'empara del primer sindicat del país podem emprendre una lluita com aquesta. Perquè només des del treball col·lectiu i l'experiència conjunta dels milers de persones que fem aquest sindicat, podem aconseguir una victòria i revertir les retallades.
Al cap i a la fi, mai hem deixat de ser persones treballadores i la nostra única força és la unitat i l’organització.
1.- Perquè com a membres de la ciutadania patim els efectes de la crisi del 2008. Els nostres salaris estan congelats des de fa molts anys i la nostra capacitat adquisitiva ha minvat notablement, hem perdut a efectes pràctics la major part de beneficis que gaudíem abans (com les ajudes socials, les aportacions als plans de pensions, etcétera).
2.- Perquè som igualment perjudicats per la crisi i per les retallades en els serveis públics. També patim la crisi en l’àmbit familiar i tenim a les nostres llars filles i fills, o cònjuges, que pateixen l’atur o la precarietat, així com gent gran i familiars discapacitats als quals no podem proporcionar l'atenció que mereixen.
3.- Perquè, tot i patir la crisi, hem de sofrir que se'ns presenti com a privilegiats davant el drama social que vivim i, en alguns casos, gairebé se'ns faci responsables i se'ns criminalitzi pel fet de tenir una feina considerada estable, mentre els veritables responsables de la crisi, els especuladors, gaudeixen de tota la impunitat.
4.- Perquè en molts casos ni tan sols és cert que tinguem una feina estable. Moltes persones que treballem a l'administració ho fem en una situació de precarietat contractual, amb data límit de finalització de contracte o en situació d'interinitat, sempre amb la incertesa de no saber quan seran convocades les nostres places a oferta pública. Moltes altres hi treballen a la pràctica a través d’empreses municipals o, encara pitjor, empreses externes.
5.- Perquè som nosaltres els qui patim la còlera de la ciutadania davant les retallades de serveis. Som conscients, millor que ningú, dels drets que dia a dia se'ns arrabassen col·lectivament. Els serveis públics s'estan desmantellant al nostre voltant i no podem romandre en silenci.
6.- Perquè és la nostra responsabilitat denunciar que treballem en condicions força lamentables i hem de fer front a situacions d’inseguretat, assumint cada dia més responsabilitats i tasques dels companys i companyes que es jubilen i no són substituïts, veient com els serveis públics es deterioren i tenim menys recursos per oferir a la ciutadania que els necessita.
7.- Perquè els drets que avui gaudim els devem a persones treballadores com nosaltres que en el seu moment van dir prou i van organitzar-se. Perquè només des de l'empara del primer sindicat del país podem emprendre una lluita com aquesta. Perquè només des del treball col·lectiu i l'experiència conjunta dels milers de persones que fem aquest sindicat, podem aconseguir una victòria i revertir les retallades.
Al cap i a la fi, mai hem deixat de ser persones treballadores i la nostra única força és la unitat i l’organització.